Sopa de crema de porros
Productes
Porro - 300 grams
Patates - 3 peces (mitjanes)
Llet - 0,6 litres
Paprika - 6 grams
Sal al gust
Com fer sopa de crema de porro
1. Rentar les patates, assecar-les bé amb les tovalloles de paper.
2. Poseu les patates al forn i coeu-les.
3. Piqueu els porros fins.
4. Aboqueu oli a una paella, sofregiu-hi una mica la ceba.
5. Peleu les patates, talleu-les a 1 centímetre.
6. Col·loqueu les patates preparades, la llet tèbia i el porro en una batedora.
7. Bat el menjar en una massa homogènia.
8. Bulliu la sopa i afegiu-hi sal.
9. Guarniu la sopa de porro preparada amb pebre vermell.
Puré amb porro
ProductesPorro - 0,5 quilograms
Brou de vedella - 0,5 litres
Formatge processat: 100 grams
Pebre búlgar dolç - 1 peça
Oli (oliva o gira-sol) - 2 cullerades
Cebes - 2 peces
All - 1 clau
Cebes verdes - 1 peça
Com cuinar puré de porro
1. Peleu i piqueu les cebes i els pebrots, traieu les llavors i la tija del pebre.
2. Peleu i piqueu els alls amb un ganivet o una premsa d'all.
3. Rentar, assecar i tallar el porro i la ceba verda a trossos petits.
4. Preescalfeu una paella, afegiu-hi oli i poseu-hi totes les cebes i els pebrots.
5. Afegiu-hi una mica de brou i deixeu-les coure a foc lent durant 10 minuts.
6. Poseu les verdures guisades en una cassola a part, afegiu-hi una mica més de brou.
7. Cuinem la sopa fins que els porros estiguin tous durant 7-10 minuts.
8. Escalfeu el brou, afegiu el formatge fos i dissoleu el formatge amb una batedora.
9. Afegiu el formatge preparat a la sopa en un raig prim, continuant remenant.
10. Condimenteu-lo amb puré de sal i pebre i afegiu-hi crema agria al gust.
Fusofactes
- Porro va trucar una verdura reial. És coneguda per la humanitat des de l’antiguitat. A l’antic Egipte, Roma i Grècia, el porro era considerat un dels vegetals més importants. El porro va arribar a Europa a l’edat mitjana. Els russos van començar a conrear-lo només al segle XX. El porro era considerat un aliment per als nobles i rics. Els greixos de ceba s'utilitzaven com a amanida i la porció incolora s'utilitzava en una gran varietat de plats com a condiment. El porro va aparèixer de manera destacada fins i tot a la taula de l'emperador romà Neró.- Per cuinar els plats utilitzen les bases de fulles de ceba. Les fulles són poc comestibles per la seva rigidesa excessiva. I la falsa tija i el fals bulb són delicioses. El gust de la part comestible del porro és lleugerament tangible (en comparació amb la ceba, el gust és més delicat). Els plats amb els porros que se'ls afegeix, a més del gust picant, adquireixen una aroma peculiar. En comparació amb les cebes comunes, el porro conté molt de suc. El porro bullit és molt bo com a condiment de sopes.
- Pàtria porro - Àsia occidental. És a partir d’aquí que la planta va arribar als països mediterranis. Un tipus de porro salvatge és la ceba de raïm. El porro és una cultura antiga ja que era molt utilitzada als Estats Antics.
- Gota, urolitiàsia, obesitat, fatiga mental i física. Aquesta no és una llista completa de malalties i afeccions doloroses. ús demostrat porros. El porro estimula la digestió, millora la gana, alenteix les manifestacions d’aterosclerosi en els vasos. Gràcies a l’àcid fòlic, el porro és molt beneficiós per a les dones embarassades. Però el porro també té contraindicacions. El porro no s'ha de menjar cru per persones amb úlcera gàstrica.
- El porro n’és un símbols de Gal·les... Segons la llegenda, David de Gal·les, en la guerra amb els saxons, va ordenar als seus soldats que enganxessin el porro als cascs. Això va permetre distingir entre amics i enemics.
- Porro - heroi d’un conte de fades Gianni Rodari "Cipollino". El porro tenia un bigoti tan llarg i fort que es podia utilitzar per assecar la roba!